A.E. CLARET 60 – PUIGCERVER LA SALLE 72
Parcials: (21-11), (38-31); (51-53), (60-72)
Un A.E. Claret molt passiu, i sense mentalitat guanyadora perd per 12 punts davant del Puigcerver La Salle Reus.
Després de l’última victòria, semblava que per fi els jugadors preinfantils de l’A.E. Claret havien retrobat el camí que tant bon resultat els havia dut a guanyar la setmana passada a Tortosa davant el C.B. Cantaires. Però res més lluny de la realitat. Una vegada més, en aquesta jornada, em tornat a veure l’A.E. Claret que no ens agrada gens. Un A.E. Claret fluix, amb poca actitud, gens agressiu, amb un joc lent i sense idees, que ha vist impassible com un equip molt inferior físicament però amb una molt bona actitud i bon joc, ha sabut remuntar el partit i ha acabat passant per sobre de l’equip claretià.
La falta d’actitud que s’ha vist avui davant el Puigcerver La Salle, no ha estat l’excepció. Ja ha passat anteriorment en altres partits i en altres temporades, i el més preocupant és que en acabar els partits i en el dia següent, a l’entrenament, l’ambient és distès, divertit i no sembla que passi res. Al meu entendre, la temporada segueix passant (en termes educatius) amb un suspès total i les carències són evidents.
Reconec que hi ha jugadors amb un grau d’implicació que en aquests moments no és l’adequat en un equip que ha de fer d’una bona actitud la seva arma per a competir (i no dic guanyar). S’ha de tenir la suficient fortalesa que tot i els errors que es comenten en un partit, seguir lluitant pel partit. I en cavi, abaixem els braços i ens passen per sobre. És un problema que hem de corregir quan abans millor.
No vull excuses. No estic conforme amb la manera de deambular de l’equip en aquesta segona fase del campionat. Sovint donem una mala imatge a la gent que ens ve veure “jugar”. Cal més tensió, més concentració i la millor de les actituds per afrontar els partits difícils que ens venen a sobre.
Penso que el primer és canviar l’actitud. En un equip com el nostre s’ha de buscar la màxima implicació i compromís de tots. El que no es pot fer és mirar cap a un altre costat. Cada jugador ha de fer una reflexió i decidir que ha de donar el màxim que té per l’equip. I si hi ha algun company que no ho dóna, no és excusa perquè un altre no ho faci.
En partits com el d’avui, ens falta caràcter per reconduir la situació i sobreposar-nos a les dificultats. Si es coment un error defensiu el següent no s’ha de cometre en el proper atac i a l’inrevés. Cal no encadenar errors que en dos o tres minuts ens portin a abaixar els braços.
La clau de tot és tenir bona actitud, sobretot defensiva, i aquesta intensitat ens portarà a ser millors que l’adversari. Reconec que ens costa atacar, però sense intensitat defensiva és difícil jugar. Un bon resultat no és guanyar, sinó haver-ho fet el millor possible.
Sé que en l’esport no es pot guanyar sempre, però també sé que estàs obligat a lluitar. Guanyar a vegades es qüestió de sort. Jo l’actitud l’entenc com l’aspecte més important d’un partit. Cap jugador per si sol pot guanyar un partit, però un jugador pot perdre’l amb la seva mala actitud, amb la seva mala defensa i amb els seus mals passes. L’important no es que es cometin errors, sinó que aquests es corregeixin.
El jugador que diu que sols s’esforça en els partits és un frau. El no donar al màxim d’un mateix en els entrenaments acaba anul·lant la preparació i en els partits es cansa sobtadament.
Cal que tots reaccionem. La diferencia entre un equip i un bon equip, és que el bon equip sap aixecar-se en moments com aquest. Sempre dic als jugadors que surtin a donar el màxim d’ells mateixos. No els dic que surtin a guanyar, sinó que s’esforcin al màxim. El pitjor es que perdis sense haver-ho intentat.
Valoració: E. Campano (distret), A. Ciutat (desaparegut), A. Porcel (inofensiu), E. Vericat (apàtict), P. Montalà (superat), F. Climent (estèril), À. Figueroa ( absent) i J. García (desencertat).
